El primer single del último disco de Antònia Font, dedicado a Clint Eastwood.

Qui dubta d'en Clint Eastwood
mirant el Grand Canyon del Colorado,
niguls allargassats i vermellosos
i el cel se penja una estrella i se fa de nit.
I en Clint només il·luminat per sa foganya
s'encen es puret i guarda un secret,
i guisa un conillet a la llauna.
S'adorm, somia trens i mercaderia, en indis Cheyennes damunt una colina a sa llum de sa lluna.
Se desvetlla, s'aixeca, orina i no té son
i pensa... va quedar de western, cabrons, ja voreu quan s'inventin es cinema! És pura peresa
i tira per sa carretera cap a Denver.

I un home tot sol no sempre se basta
qui dubta avui en dia d'en Clint Eastwood
I un home tot sol se tuda i se cansa
qui dubta avui en dia d'en Clint Eastwood

Arriba, dos homes se li atraquen i l'investiguen.
Volen saber on és en Morgan Freeman
que és es negre de Million Dollar Baby
Do you know? Maybe.
Dissimula, se'ls mira, desenfunda com un llamp i els liquida.
Escup i se caga en sa seva vida.
Sempre al punt de mira d'es sèptim de cavalleria,o de gringos foragidos,
o de xèrifs corruptes a cases de putes,
o de xinos drogaditos a Gran Torino,
i Clint, què vols? encara ets al segle denou.
Fa un any que no te dutxes, i això només són quatre casutxes
de mort.

I un home tot sol no sempre se basta
qui dubta avui en dia d'en Clint Eastwood
I un home tot sol se tuda i se cansa
qui dubta avui en dia d'en Clint Eastwood

I un home tot sol s'avesa i se cuida
qui dubta avui en dia d'en Clint Eastwood
I un home tot sol sopant a sa cuina
qui dubta avui en dia d'en Clint Eastwood